Testimonis càncer terminal
El càncer terminal no ha dit l’última paraula en la vida de moltes persones. Afortunadament, Tom Harper, granger marí, va descobrir fa pocs anys, que el fitoplàncton marí podia ajudar les cèl·lules per tal que aquestes poguessin canviar, favorablement, el destí d’una persona.
Tom ho explica:
Em van diagnosticar un càncer molt sever, molt seriós. Es diu Mesotelioma, i només hi ha uns 2000 casos l’any a Nord-Amèrica. Ningú no sobreviu. Va ser un gran cop. Així que vaig començar a posar-ho tot en ordre esperant allò inevitable. Llavors ens vam resignar a què morís lentament.
Tiffany, la seva filla, explica el dolor de tot plegat:
Jo no esperava el que vaig escoltar. Ells (els metges) li van donar d’entre 9 setmanes a un màxim de 9 mesos de vida. Havia preparat els serveis funeraris. Va ser un temps terrible i dolorós. Mentre tot això passava i el meu pare es preparava per una cirurgia, tots el renyàvem perquè havia començat a menjar-se el fitoplàncton dels dipòsits de la granja. Jo em vaig molestar molt perquè feia això, perquè era un aliment per les balenes, les ostres i els peixos. Així que li vaig dir: estàs boig? Literalment, estava posant el seu dit al dipòsit i menjant fitoplàncton cru.
Tom ho justifica:
Vaig iniciar una rutina diària de menjar una mica de pasta, posar-la a la meva boca, empassar-me-la amb aigua i anar-me’n a fer les meves activitats diàries. Què més podia fer? Al cap de 10 o 15 dies, ja em sentia amb menys dolor d’esquena i vaig notar que alguna cosa estava succeint, així que vaig continuar menjant mitja culleradeta d’aquesta pasta (de fitoplàncton), cada dia.
Jo estava a punt d’entrar en una cirurgia per tal que em fessin un tractament de talc. Consisteix en què l’equip mèdic agafa talc en grau farmacèutic i l’introdueix entre els teus pulmons i la pleura. I et fan estar a l’hospital durant uns quants dies. Això fa que els teus pulmons es fusionin i evitin que t’ofeguis en els teus propis fluïds que s’han acumulat.
Tiffany explica:
El cirurgià va arribar amb un aspecte molt estrany en el rostre. Vaig dir a la meva mare: «Déu meu, ha passat alguna cosa… el meu pare ha mort». Jo estava tremolant molt commocionada quan el cirurgià em va dir: «Mira, no sé què està passant però hi ha una substància estranya cubrint els tumors del teu pare en els seus pulmons i mai abans no havíem vist una cosa així».
Tom Harper recorda:
Em van obrir per revisar-me i van trobar alguna cosa que no havien vist i ho van revisar de nou onze vegades. I van treure mostres per una biòpsia. I vaig rebre notícies dient que ara tot era benigne. Els metges no sabien a què atribuïr-ho. Tot estava net.
Bé, els cirurgians diuen que no saben què estava passant en mi, no saben si el que criava i m’estava menjant va tenir algun efecte en el càncer. Tot el que poden dir-me és que mai no havien vist el que van veure dins de mi. Jo ho atribueixo al fitoplàncton. N’estic completament convençut.
Recentment, un cas a Costa Rica, testimonia l’angoixa i la posterior esperança i salut. Però són moltes més les persones que han viscut millores en una situació tan difícil.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PTYE233r94w&feature=channel_video_title[/youtube]
A Catalunya ja comencem a tenir testimonis que responen bé amb l’ajuda del fitoplàncton marí. Persones a les quals ja no es pot fer res, mèdicament, però que gràcies a aquesta planta, considerada la llet materna del planeta, els dóna energia i esperança.
